els secrets…

Darrera de l’art milenari de la joieria s’hi amaguen secrets… el metall apareix perfectament treballat en una joia, polit, o amb la seva pell texturada.  A vegades el metall acompanya pedres precioses que competeixen amb ell en bellesa. Però una joia no sempre és de metall, pot ser també de fusta, de ceràmica o de qualsevol material que amb el toc d’un bon disseny i una feina ben feta es converteix en un objecte preciós i únic que ens il.luminarà aquell vestit o complementarà qualsevol indumentària.

…i aquests petits objectes estan plens de secrets, d’un treball minuciós, i són el resultat d’una idea i també signes d’un temps.

Em dedico a la joieria des de fa més de 12 anys. Dissenyo, improvitzo o interpreto joies. Tot depén del contexte. Dissenyo, perseguint aquella idea, perfilant-la. Improvitzo, deixant-me portar pel que disposo, per aquella pedra o aquell error que acaba siguent una ajuda. Interpreto, quan faig una peça per algú que conec, encara que sigui molt poc, i he de fer allò que sé que li pot agradar, però sense massa pistes.

Després de quatre pinzellades millor posar-hi imatges. I començo amb l’últim que he estat fent. En aquest cas seria una barreja de disseny i interpretació.

A Orense cada any la primera setmana de juliol s’hi fa un congrés d’artesania tèxtil. És una trobada molt interessant per aprendre tècniques per fer labors de tota mena, especialment de punta de coixí, i hi van professores de les millors en el seu camp. Jo hi participo amb joies temàtiques, que realitzo per a la ocasió.

Unes pensant en la tècnica de la punta de coixí…

I d’altres pensant en els estris per cosir…

Publicat dins de resum de posts | 2 comentaris