Luna Maris

Ahir hi havia lluna plena. El cel fosc, cap al tard, lluïa una preciosa esfera blanca, inquietant, magnètica. La seva tènue llum blanca fa de subtil llanterna. Avui es veu groga, encara molt rodona. Me la miro i decideixo fer-li un petit homenatge i aprofito per ensenyar-vos aquest penjoll ‘Luna Maris’, que vaig fer per una exposició.  La lluna sovint té mala premsa, astre dels llunàtics, causant de mals humors i fins i tot diuen d’assassinats, però em costa d’imaginar-me una terra sense lluna. Potser d’alguna manera ens fa ser com som, ens torna vulnerables i ens irrita, però també ens inspira i ens dóna guspires d’imaginació.

No crec que se m’hagués acudit fer aquesta joia sota les influències de la lluna plena, o potser si, però va sorgir tot de forma molt natural. Després de fer la rodona blau fosc esmaltada em va recordar a una lluna i així va anar sortint tot, buscant més elements que van anar lligant la mar de bé. És peça única, però encara està disponible.

DSC_0831-2 (1)

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en resum de posts. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s