els secrets…

Darrera de l’art milenari de la joieria s’hi amaguen secrets… el metall apareix perfectament treballat en una joia, polit, o amb la seva pell texturada.  A vegades el metall acompanya pedres precioses que competeixen amb ell en bellesa. Però una joia no sempre és de metall, pot ser també de fusta, de ceràmica o de qualsevol material que amb el toc d’un bon disseny i una feina ben feta es converteix en un objecte preciós i únic que ens il.luminarà aquell vestit o complementarà qualsevol indumentària.

…i aquests petits objectes estan plens de secrets, d’un treball minuciós, i són el resultat d’una idea i també signes d’un temps.

Em dedico a la joieria des de fa més de 12 anys. Dissenyo, improvitzo o interpreto joies. Tot depén del contexte. Dissenyo, perseguint aquella idea, perfilant-la. Improvitzo, deixant-me portar pel que disposo, per aquella pedra o aquell error que acaba siguent una ajuda. Interpreto, quan faig una peça per algú que conec, encara que sigui molt poc, i he de fer allò que sé que li pot agradar, però sense massa pistes.

Després de quatre pinzellades millor posar-hi imatges. I començo amb l’últim que he estat fent. En aquest cas seria una barreja de disseny i interpretació.

A Orense cada any la primera setmana de juliol s’hi fa un congrés d’artesania tèxtil. És una trobada molt interessant per aprendre tècniques per fer labors de tota mena, especialment de punta de coixí, i hi van professores de les millors en el seu camp. Jo hi participo amb joies temàtiques, que realitzo per a la ocasió.

Unes pensant en la tècnica de la punta de coixí…

I d’altres pensant en els estris per cosir…

Aquesta entrada ha esta publicada en resum de posts. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a els secrets…

  1. carme.torras ha dit:

    Carram noia molt xulo!!

  2. Meritxell ha dit:

    Moltes felicitats, Laia!!!! M’ha sorprès molt gratament aquesta pàgina, no perquè no sabés la teva vàlua en joieria, sinó més aviat pels textos, que els he trobat molt bons. Trobo que és un estil d’escrit molt madur, elevat, i també espontani, fresc i proper. De les peces, m’han agradat (i m’han sorprès) especialment les tres primeres (que m’han recordat un estil molt clàssic, com de les nostres àvies, i trobo que són molt elegants), tot i que també la de la rajola, la de la pedra negra amb veta blanca, i alguna cosa més que no recordo…
    Doncs au, a continuar!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s